Tres ports espanyols es troben entre els deu més contaminants d’Europa, segons un estudi
Aquest cop no parlem precisament en positiu dels ports espanyols, ja que precisament els ports d’Algesires, Barcelona i València es troben entre els 10 més contaminants de tot Europa. De fet, Espanya és el segon país, després d’Itàlia, amb pitjors dades d’emissions de carboni que provenen dels ports.
Font: Pixabay
Gairebé 14 milions de tones de carboni emeses
Els ports d’Algesires, Barcelona i València són el quart, el cinquè i el setè més contaminants d’Europa respectivament. En conjunt, són culpables de gairebé 14 milions de tones de carboni emeses segons un estudi publicat per Transport i Medi Ambient.
A causa de l’increment del transport marítim els darrers anys, l’impacte climàtic “és enorme”, segons el responsable de la secció de transport marítim de T&E. A més, creu que els ports no aporten del seu costat per corregir aquesta situació desastrosa, malgrat els beneficis que obté el sector.
Font: T&E estimate
Les xifres oficials ni tan sols contemplen tots els possibles tipus de gasos d’efecte hivernacle que s’emeten als ports
Els autors de l’estudi afirmen que les dades publicades a l’estudi en qüestió ni tan sols estan completes, sinó que la realitat podria ser fins i tot una mica més alarmant. S’hauria de proporcionar més informació sobre altres tipus de gasos, també s’emeten als ports i que són contaminants, com per exemple, l’òxid de nitrogen i el diòxid de sofre. Encara sense tenir aquestes dades, es pot concloure que les emissions de diòxid de carboni ja són prou altes per posar en alerta els legisladors i començar a prendre mesures per assegurar un marc de regulació que es pugui aplicar a tot Europa i permeti assegurar-ne la transició ecològica.
A hores d’ara, la Comissió Europea té alguns plans per començar a reduir les emissions d’aquest tipus de gasos. Per exemple, s’ha proposat que el 2030 sigui el límit perquè els ports instal·lin fonts d’electricitat a terra que abastin els diferents vaixells atracats. Això no obstant, s’eximeixen complir aquesta normativa alguns ports en funció del nombre d’escales en port per a alguns tipus de vaixells, i s’exclouen totalment de la normativa altres tipus de vaixells com els petroliers i els granelers.
En definitiva, tot i que el pla és ambiciós, les exempcions són significatives, i el problema climàtic és massa gran, per tant, requerirà mesures més dures i contundents.
Segons els autors de l’estudi, l’aposta ha d’estar en l’eliminació de combustibles fòssils als ports
L’estudi proposa una sèrie de mesures per mitigar aquests efectes anteriorment esmentats: idealment, s’hauria de cobrir pel Règim de comerç de drets d’emissió de la Unió Europea. S’hauria de proveir d’electricitat els vaixells que estiguin atracats els propers anys a tots els ports europeus, tant de passatgers com de mercaderies (portacontenidors, petroliers, etc.). Finalment, caldria suspendre el mandat als ports marítims d’instal·lar terminals de gas natural liquat, per evitar l’estancament als combustibles fòssils.
Potser la recomanació més ambiciosa és introduir objectius per a la instal·lació d’infraestructura que permeti l’abastament de combustibles verds, com podria ser l’hidrogen i l’amoníac.
L’electrificació dels diferents vaixells que operen als mars i oceans és improbable, a causa de l’enorme quantitat d’energia que es requereix perquè aquests funcionin
Les necessitats d’energia dels vaixells que operen als nostres mars i oceans és tan gran que és molt improbable que el sector es pugui electrificar, afirmen els creadors de l’estudi.
En canvi, cal posar el focus en la creació d’infraestructura per als combustibles verds del futur. Mentre que el gas natural liquat i altres biocombustibles s’han proposat erròniament com a candidats a ser opcions sostenibles, la realitat és que les úniques alternatives sostenibles són aquells e-combustibles basats en l’hidrogen, com l’e-amoníac, l’e-metanol o l’hidrogen. Tots aquests es produeixen amb energies netes i renovables, i poden ser la solució definitiva per alleujar aquesta necessitat d’energia sense contaminar més.
Font: Pixabay